Texas soterrani

Abans del Sidecar hi havia el Texas, un bar de quan “canalla” no era una etiqueta publicitària sinó una condició quasi metafísica. Van inaugurar-lo amb un concert de jazz d’en Josep Farreres, l’any 1962. I, fóra pel nom o per la música, aviat es va omplir de mariners nord-americans de la Sisena Flota que tenien costum de trobar-se per la plaça Reial.

Era un soterrani al qual s’accedia per unes escales; un espai dividit en dues barres, per oficials i tropa respectivament. La US Navy el llogava per a les seves festes privades, i el propietari va collar els tamborets a terra per evitar baralles. La cosa va durar uns anys, fins que els marines van deixar d’anar-hi i es va transformar en un bar d’alterne força rònec, una extensió dels locals del Barri Xino on la policia feia batudes de tant en tant.

Llavors comunicava amb el pis de dalt, en el qual disposaven de sis habitacions (al costat de la barra hi havia uns calaixos amb els noms de les noies i un telèfon per cridarles).Tanta decadència va fascinar als joves d’estètica punk, que a partir de 1980 van començar a freqüentar-lo. Moltes nits, en sortir del local se n’anaven cap a la plaça de Sant Jaume caminant per damunt dels automòbils aparcats al Carrer de Ferran. Fins i tot s’hi va organitzar algun concert de bandes pioneres com Último Resorte. Senyores d’escot generós compartien sala amb una bola de mirallets i els adolescents amb cresta jugant al futbolí.

Durant un parell d’anys clau, va formar part del primer circuit de bars que sovintejaven els punks barcelonins. M’explicava en Roberto Tierz que -quan l’any 1982 va obrir el Sidecar-, al lavabo, encara hi va trobar una inscripció: Texas 77, volveremos.