Sidecar

Com arriba un bar rocker amb sabor de barri a convertir-se en un clàssic, en tota una institució cultural de Barcelona? En el cas de Sidecar, amb vocació abundant, molta feina i tones de cor.

Roberto Tierz sempre va ser l’ànima del projecte. Vendre cerveses mentre sona The Clash és una activitat perfectament decent i divertida i molts s’haguessin conformat amb guanyar-se la vida d’aquesta manera. Mentre bregava amb tots els secrets d’un local nocturn, la seva inquietud el portava a somiar amb alguna cosa més fructífera i consistent.

Al Sidecar el més important sempre han estat els concerts de rock. Aquesta és la seva espina dorsal i també el màstil des del qual es veuen venir els amplis horitzons de la creativitat. Teatre, cinema, performances, exposicions de pintura, escultura, còmics, fotografia, esdeveniments culinaris… un restaurant de disseny!… espectacles humorístics, poesia, dansa, discjòqueis llegendaris, campionats de billar, conferències de premsa … Diverses generacions d’artistes i personatges destacats de Barcelona i el món han convertit aquest reducte de la Plaça Reial en el seu club privat, la seva segona llar, el seu refugi favorit, el seu antre per a ritus sagrats i plans descabellats… que es van anar convertint en realitats contundents.

Els millors grups i solistes del rock local i internacional hi actuaven, mentre la parròquia teixia les seves pròpies trames: d’aquest teixit van sorgir múltiples i riques aportacions a la vida de la ciutat.

Sidecar és un lloc físic construït amb pedres nobles, però sobretot és un estat d’ànim, una actitud cosmopolita i visionària: la mateixa que ha convertit Barcelona en una realitat emergent i puntera de l’escena internacional.

Així un bar es converteix en un clàssic.