Enyorat taxidermista

Maig 2013

La plaça Reial ha estat sempre un espai enriquit amb un aroma ben especial, a més d’exhibir una personalitat acusada. Malgrat ser tan oberta de cara a La Rambla, ha aconseguit mantenir un encís únic, recollit i privat.

Un atractiu popular ha estat la ira de segells, però només els matins de diumenge. Un altre atractiu també molt popular era la botiga del número 10; el poble l’anomenava “les Bèsties” i també el “Taxidermista”, denominacions més properes i curtes que Museu Pedagògic de les Ciències.

Quan algú anava acompanyat per canalla, es feia visita obligada: badar davant d’aquells aparadors tan ben posats i amb uns animals que es feien mirar. Joan Miró, veí del barri, se sentia fascinat per aquell espectacle que observava entre mut i somniador. Era un establiment enriquit per un cert aire exòtic, de misteri i d’aventura.

Josep Palaus, gendre del fundador Lluís Soler i Pujol, va saber compaginar la serietat científica amb l’atractiu comercial. Va encarrilar la dèria de molts col·leccionistes, va despertar vocacions i va saber també fer-se imprescindible a l’hora de satisfer peticions. Per això va ser tan bon client un Dalí que el primer dia va voler cridar l’atenció en encarregar dues-centes mil formigues. La freqüentava ja de petit el poeta Sagarra, aïnat coneixedor d’ocells i papallones. Ava Gardner s’hi va fer dissecar el cap del toro que li havia brindat un Màrius Cabré seductor.

Botiga centenària, va saber no quedar antiquada i es posava al dia amb les noves ofertes que brinda la soferta natura, tant la viva com la geològica. Entrar-hi era com endinsar-se en un ambient novel·lesc, on amb ben poca imaginació s’imposava tot seguit la malícia de l’aventura, l’exploració del desconegut i el fil d’ambients tan allunyats de la ciutat prosaica. El taxidermista era com una mena de teatre creador de ficcions llamineres, en què cada nou visitant trenava el seu argument.

Tot i que va tancar i malgrat els decennis que han passat, el seu record continua i encara és present a la memòria sentimental dels barcelonins.