El dit de Colón

2 d’abril de 2002

Em fascina rastrejar els vestigis que d’un passat més o menys llunyà poden romandre en els llocs més diversos i inesperats de la ciutat.

Avui vull evocar dos rastres difícilment recognoscibles de qui va ser un barceloní d’adopció gairebé idolatrat: Fructuós Canonge (1824-1890). La prova és que, poso per cas, va entrar en el llenguatge popular, un dels honors màxims; en efecte, al seu dia va arrelar l’expressió: “Te més creus que en Canonge”, tantes eren les condecoracions que havia rebut dels reis.

La primera pista es conserva, tot i que cada dia que discorre és pitjor el seu estat, al Pas de l’Ensenyança, aquesta angostura tan breu que uneix la plaça de Sant Miquel i el carrer Ferran. Doncs bé, al número 1, just sota el fanal i a una relativa altura, cosa que l’ha lliurat de fixa-cartells i de grafiters, apareix el que en el seu dia va ser un reclam directament pintat sobre la façana. Segur que originalment anava acompanyat de text informatiu, però ara no queden més que les traces recognoscibles d’aquesta persona molt principal, el mag més famós del segle XIX i el nostre genuí Merlí. Es reconeix, amb tot, el perfil del cap de Canonge, amb els seus mostatxos i perilla, amb la seva levita, en trànsit de sostenir un barret de copa invertit no per saludar, sinó com a continent tòpic del que era i és menester extreure tirat de les orelles, davant la sorpresa generalitzada, un conillet manso. Aquest animal, protagonista del magistral escamoteig operat pel mag, ha estat al seu torn escamotejat, encara que en aquesta ocasió pel prosaic deslluïment que fatalment provoca el simple discórrer del temps.

Un altre vestigi, cada vegada més fatigat, és la raconera i cartell inclòs que encara es conserva encaixada sota la gran base angular dels porxos de la plaça Reial, quan s’entra per la Rambla a mà dreta, hi ha la cantonada (per entendre’ns, la que, un cop tombada, condueix als Tarantos/Jamboree). Va pertànyer a Canonge que encara no havia estat pujat al pedestal de la fama i que en tal menester tractava de guanyar-se la vida com enllustrador doblat de venedor ambulant. Gràcies al seu bec d’or cantava les excel·lències de la seva crema per enllustrar de forma incomparable la pell de la sabata. És una sorpresa deliciosa que encara es conservi allà amb el nom estampat de persona tan principal.

Són vestigis que haurien restaurar. Canonge havia actuat davant Isabel II, Amadeu de Savoia i Alfons XII. Que el reusenc general Prim hagués oficiat d’introductor en el primer cas es comprèn per haver nascut el mag a Montbrió del Camp. Sobre admirat, era estimat per una senzillesa rural i una forma de parlar així de pintoresca: “Si ustedes, quebelleros y quebelleras, hubieran visto cuando en Madrit hise aquello de la baraja entremaliada”. El 23 d’abril de 1865 l’alta societat indígena abocava a la Rambla, en no cabre a Betlem, per presenciar com rebia una condecoració règia, les insígnies li havien regalat el comte de Llobregat i el marquès de Monistrol.